A càrrec d'Eva Pinyol.
Als anys del franquisme la població espanyola es comptava aproximadament per igual entre dones i homes. Tanmateix, només un dels dos grups era considerat responsable de bens i persones.
Les dones, malgrat ser adultes, mai aconseguien la majoria d’edat, ni social ni legalment. Això, que ja succeïa en temps anteriors, amb el franquisme es va accentuar amb la imposició del model de família catòlica que convertia en indissoluble la relació matrimonial i definia el lloc de cada membre de la família: ell era cap de la casa, el responsable absolut dels bens i les persones; ella, mare i esposa.
Enmig d’aquest panorama, les dones van continuar realitzant-se, relacionant-se i mirant d’estar en pau amb elles mateixes, una tasca força difícil que van viure amb tanta felicitat com van poder.
