A càrrec de Jordi Gaitx i Pilar Francès
L’exili i la repressió que patiren els republicans cassanencs un cop acabada la guerra civil i el que els passà per pertànyer al bàndol contrari.
La Guerra Civil va partir el país en dos i el cor dels republicans a bocinets. L’exili era l’única sortida si volien evitar mals majors. Aquest exili afectà bona part de la classe política que havia sustentat el règim de la Segona República, però també població civil de Cassà que havia participat en els actes revolucionaris de l’estiu de 1936 o soldats de l’exèrcit republicà que, als primers moments, van passar a França amb la retirada. L’exili a França suposà, en primer lloc, un règim de concentració en camps. Altres pogueren escapar a altres països, sobretot llatinoamericans, i refer les seves vides.
Pel que fa als cassanencs que a la fi de la Guerra Civil es quedaren a casa, tot pensant que no els passaria res, molts d’ells acabaren detinguts a la presó de Girona i sotmesos a un consell de guerra ràpid i injust. Reclusió perpètua o de dotze a vint anys de presó foren algunes de les penes.
A més, no estaven racionats i les seves famílies els havien de dur queviures i roba neta. Parlarem també de la Causa General contra Cassà de la Selva, una de les més llargues que he estudiat, perquè el 1965 encara es demanaven informes sobre alguns dels exiliats.
